Què decideixen i què no
Un Incoterm contesta quatre preguntes: fins on pagues el transport, on deixa de ser el teu risc, qui contracta l’assegurança i qui fa cada despatx de duana. Això és tot. No diu quan es transmet la propietat, ni quan es cobra, ni quina llei regeix el contracte: això va al contracte.
La regla sempre viatja amb un lloc, i el lloc és la meitat del significat. «FCA» no diu res; «FCA Barcelona, Espanya (Incoterms 2020)» sí. A les regles que comencen per C —CPT, CIP, CFR, CIF— el lloc que s’anomena és el de destí, però el risc es transmet a origen: és el parany que més diners costa, perquè qui ven es pensa que respon fins a destí i no és així.
I només quatre de les onze serveixen per a contenidor marítim amb les altres: FAS, FOB, CFR i CIF es van dissenyar per a càrrega a granel que creua la borda del vaixell. Fer-les servir amb un contenidor deixa un buit de responsabilitat entre la terminal i el vaixell que ningú no ha pactat.
Les onze, de menys a més obligació teva
| Regla | Pagues fins a | Risc fins a | Despatxos |
|---|---|---|---|
| EXW | La teva pròpia porta | La teva pròpia porta | Cap: els dos els fa el comprador |
| FCA | Lliurament al transportista del comprador | Aquell mateix punt | Exportació |
| FAS | Costat del vaixell (només granel) | Costat del vaixell | Exportació |
| FOB | A bord (només granel) | A bord | Exportació |
| CPT | Destí convingut | Lliurament al primer transportista | Exportació |
| CIP | Destí, amb assegurança àmplia | Lliurament al primer transportista | Exportació |
| CFR | Port de destí (granel) | A bord a origen | Exportació |
| CIF | Port de destí amb assegurança (granel) | A bord a origen | Exportació |
| DAP | Destí, sense descarregar | Destí | Exportació |
| DPU | Destí, descarregat | Destí descarregat | Exportació |
| DDP | Destí, amb aranzels pagats | Destí | Exportació i importació |
A les regles en negreta, el risc passa al comprador molt abans del lloc que dóna nom a la condició.
Com decidir en quatre preguntes
- Pots despatxar l’exportació?Si la resposta és sí —i gairebé sempre ho és, perquè és el teu país—, descarta EXW. Deixa el comprador fent un tràmit al teu territori que correspon a un exportador establert, i sol acabar en una exportació que no pots justificar com a tal davant d’Hisenda.
- Qui aconsegueix millor nòlit?Si tens volum i tarifes, vendre en CPT o DAP et dóna control i marge. Si el teu client mou molt més que tu, FCA amb el seu transportista sol sortir més barat per als dos, i a tu et treu gestió.
- Coneixes les regles d’importació d’aquell país?Si la resposta és no, descarta DDP. Et converteix en responsable de la importació en un país el règim fiscal del qual no coneixes, i hi ha destins on un no resident ni tan sols pot figurar com a importador.
- És marítim en contenidor?Aleshores FCA, CPT, CIP, DAP, DPU o DDP. Deixa FOB, CFR, CIF i FAS per al granel, que és per al que estan escrites.
Els quatre errors cars
- Vendre EXW «per simplificar»No simplifica: trasllada al teu comprador un tràmit que ha de fer al teu país i et deixa sense la prova de sortida que justifica facturar sense IVA.
- Fer servir FOB per a un contenidorEl contenidor es lliura a terminal dies abans d’embarcar. Entre aquell lliurament i el moment en què és a bord hi ha un tram el risc del qual no assigna cap de les dues parts.
- Creure que en CIF respons fins a destíPagues fins a destí, però el risc va passar a origen. Si la mercaderia es fa malbé al mar, el problema —i la reclamació a l’assegurança— és del teu client.
- Acceptar DDP sense comprovar si pots ser importadorA diversos països l’importador ha d’estar registrat localment. Si no en pots ser, la mercaderia arriba i no hi ha qui la despatxi.