El primer email a un importador: per què no et contesten i què canviar
Què ha de portar el primer correu a un comprador estranger perquè el llegeixin i el contestin, i els cinc errors que l'envien a la paperera.
Publicat el 15 de setembre del 2026Actualitzat el 15 de setembre del 2026
Luis Sanz FiguerasFounder de Exporta.ai
Un importador rep cada setmana correus de proveïdors que volen vendre-li. Contesta els que parlen del seu negoci, no del teu: per què li escrius a ell, què resol el teu producte al seu mercat i quin pas concret li proposes. Un missatge genèric a una llista no es contesta; un escrit per a aquesta persona, amb el seu context i en el seu idioma, sí.
Els cinc errors
Parlar de tu. Tres paràgrafs sobre la història de la teva empresa abans de dir què fas per ell. El comprador vol saber a la primera línia per què aquest correu li interessa.
Escriure a una llista. El mateix text a cinquanta adreces es nota, encara que canviïs el nom. El que no es nota és la feina de mirar què ven, a qui i en quin mercat, i aquest és el que obre la porta.
No dir què vols. Un correu que acaba amb «quedem a la vostra disposició» no demana res, i el que no es demana no es concedeix. Proposa una trucada de quinze minuts, una mostra, una oferta per a una comanda concreta.
Adjuntar un catàleg de quaranta pàgines. Ningú l'obre des del mòbil. Una fitxa d'una pàgina, en el seu idioma, amb el producte que li encaixa i el preu de referència amb el seu Incoterm, es llegeix sencera.
Escriure en el teu idioma. L'anglès val per a molts mercats, però a França, Alemanya o Mèxic un correu en el seu idioma es contesta més. I si es llegeix malament, no es contesta: una traducció descuidada diu que la resta de la feina també ho serà.
Què porta un correu que es contesta
Una línia d'assumpte concreta, que digui producte i mercat, no «col·laboració comercial». Una primera frase que demostri que saps qui és i per què li escrius. Dues o tres frases sobre què resol el teu producte al seu mercat, amb una dada si la tens. Una proposta de següent pas amb data. I una signatura amb telèfon i web, perquè pugui comprovar que existeixes.
Tot en menys de cent cinquanta paraules. Si en necessita més, va al segon correu.
Quan insistir i quan parar
Sense resposta a la setmana, un segon correu curt que afegeixi alguna cosa nova —una mostra, una referència del seu mercat, una fira on coincidireu— no molesta. Un tercer, dues setmanes després, tanca: «si no és el moment, digui'm quan». Més enllà de tres, insistir resta.
Apunta cada enviament i cada resposta al mateix lloc. Un contacte que no va contestar al març pot ser el que contesta al setembre, si saps què li vas escriure al març.
Preguntes freqüents
És millor trucar que escriure?
El correu primer, perquè la trucada tingui context. Una trucada en fred a un comprador que no sap qui ets sol acabar en «m'envii un correu». Una trucada que segueix a un correu llegit comença per la meitat.
Escriuré al director general o al comprador?
A qui decideix sobre el teu producte: en un distribuïdor, el responsable de compres o de categoria; en una empresa petita, moltes vegades el propietari. Escriure al càrrec més alt per defecte és la forma més ràpida de no arribar a ningú.
I si no sé l'idioma del comprador?
Escriu en anglès si saps que el fa servir, i si no, tradueix amb cura i fes que algú que el parli el llegeixi abans d'enviar-lo. Un correu curt ben traduït rendeix més que un de llarg en un idioma que el comprador no domina.
Un primer correu amb el context de cada contacte
Exporta.ai troba a qui escriure i redacta el primer correu amb la seva empresa, el seu mercat i el teu producte, llest per revisar i enviar des de la teva pròpia bústia. Comença gratis.